"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

8 de gener del 2011

Partida d'escacs

"En la present li comunico que ha estat un plaer tenir la ..." Uns cops em fan apartar la vista de la carta. Pom pom pom. Crec que són al pis de dalt. Deixo la pluma al tinter i empenyo la cadira cap enrere. Pom pom pom. Pujo l'escalinata i sento que els cops vénen de la sala d'estar. Faig girar la clau amb delicadesa i la porta s'obre amb un suau gemec.

-Pensava que ja no venies- el senyor Martí estava assegut davant el taulell d'escacs.

No se m'ha oblidat, simplement esperava despertar-me d'aquest malson. Ara m'adono que tot això no s'acabarà fins que la partida no estigui finalitzada. M'assec al seu davant, jo sempre jugo amb les blanques. Sé que aquesta és l'última partida, i la guanyaré.

-No hem fa por jugar a casa meva. Aquesta casa sempre portarà el meu nom, m'has entès? Estàs acabat, Martí.

Ell mou primer, un peo. A la sala es respira un aire gèlid, estranyament gèlid. Les armadures estan gassades,  i les espelmes s'estan apagant, no aguanten la pressió. De obte s'apaga una de les espelmes de la taula.

-Això s'acaba, senyor Sentís.

M'està guanyant! No ho puc permetre, la casa no! El seu cavall acaba de matar la reina, hem té quasi fet. Un dels meus braços cau de la taula, no em respon.

-Ja comencem a notar la derrota, oi? Saps que quan caigui l'altre braç estaràs acabat.

Una altra espelma s'apaga. Només en queda una, i quasi no es veu el taulell. De cop, amb el seu alfil fa un escac al meu rei. El meu braç dret deixa de respondre, no puc moure les fitxes. Una brisa d'aire gèlid apaga l'última espelma que quedava encesa. Foscor.





-------------------------------------------

-Avi, i aquesta casa tant antiga?
-Aquesta casa va ser d'un tal Ramon Martí. No tenia família, però recordo que vivia amb el seu gos, el petit Sentís.