"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

23 d’agost del 2013

Tres puntets blancs







Al cel, a les nits, hi ha millions de puntets blancs que brillen sobre un fons negre. Lluny, assegut a la sorra, un altre punt difuminat. Desorientat, dubtòs, perdut mirant el mar. Es perdria mirant el mar, si no fos perque li fa por la seva grandesa. Acompanyat per la seva soletat, busca respostes, preguntes, busca resoldre lo impossible i entendre un caos. Per un instant, mira el cel. Es torna a perdre tal com abans ho estava mirant el mar. Va mirant aquests puntets blancs, un brilla més que un altre. N'hi ha de vermells, blaus, blancs. Ara desapareix un, ara torna. És un joc que mai s'acaba i que dura fins que un gran punt blanc il·lumina el cel i espanta a tots auqests puntets petits. El punt difuminat es fixa en dos puntets blancs molt petits, però que brillen tant que molesten, és impossible no fixar-se en ells. Són dos puntets que sempre estan allí quan el punt difuminat els necessita. Mira al cel, i apareixen els dos, sempre, seguint al difuminat allí on va. S'apaguen i s'encenen quan convé, però mai, aquests sí que mai, deixaran de brillar. 

(El poder dels Xlls)




Que la realitat no us faci perdre mai les ganes de somiar

3 d’agost del 2013

Apostem?

La gran aposta de trobar-te a tu mateix. Mil i una maneres de buscar-te, deixant cadàvers al teu pas, cossos morts que paguen la teua incomprensió i el teu desconcert. L'habitació més fosca del món, sembla una cova abandonada pel temps. Fa fàstig i et sents malament. La força ha desaparegut riu avall i t'ha abandonat a la teua sort, sense sentir-te gens afortunada. Podries dir que tot és una merda sí, però res és, només tu fas que sigui. Et creus que tot és lineal i no creus en un futur fill de puta, però existeix i és un cabró. Has de saber jugar en ell, esquivar-lo i portar-lo al teu terreny. Et porta a un joc de casualitats i trobades inesperades, partides que has de jugar i decidir. Tu trobes el camí, i has de saber saltar les pedres o xutar-les, però que no et facin mal. Hi ha jocs fantàstics que t'obren nous mons i són tan temptadors que perdries de vista el camí. 
Queda't a jugar, només si ho decideixes tu. 







Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar

23 de maig del 2013

Senzillament, i ja està


De sobte va passar. No sé com ni perquè però els llavis s'estaven acariciant. Un impuls no buscat, un desitg rebutjat, i allí estaven. Pell contra pell, el cos es confonia entre mil carícies dolçes. Passió i tendresa s'agafaven de la mà per no deixar-se mai. Recorrien el cos descobrint cada racó amagat, assaborint-lo i disfrutant. L'excitació en augment emmig d'un torrent de sensacions incompreses però buscades, al fi i al cap. Les mans acariciaven la pell amb ganes i s'agafaven els cossos per sentir-se més prop. Besava el coll amb una dolçor que feia estremir. Després del coll va venir el tors, detenent-se un instant allí, jugant. Baixava i l'excitació augmentava encara més, les carícies pujaven de to i els petits sospirs de la boca eren incontrolables. Aquells petons al coll que feien estremir i la necessitat de no separar-se ni un segon per continuar gaudint... fins al final. 

Cada racó del cos va ser descobert aquella nit per dos animes lliures, amb amor, un amor bonic i tendre, sense culpa ni remordiment. Senzillament, amor. 

22 de maig del 2013

Vells fantasmes del passat


http://4.bp.blogspot.com/-1eLp4rBDvKE/TzkhXqxSuzI/AAAAAAAAASA/6-5wGj5NG0I/s1600/noche.jpg


Bufades de vent fred,
que t'acaronen cada racó de la pell
escalfant sensacions imaginàries.
Sensacions passades i ara presents,
ganes i desitjos morts de ràbia
i melancolia.

Cremor d'estómac, incendis inexistents
riures sufocats en llàgrimes perdudes
que no entenen aquests miratges.
Miratges recussitats de les cendres,
que no saben si sí o si no,
però saben.

Il·lusions admirant una imatge,
una història, una aventura, un plaer
que res té de real, que res té d'innocent.
Innocència que ja s'ha perdut
sospirant una vegada rere l'altra,
sense que el record pugui borrar les idees.


Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar