"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

12 de novembre del 2012

La cuadra de porcs


    A vegades ho enviaries casi tot a pendre pel cul i et quedaries ben a gust. Quan estàs rabiosa no penses en res més que matar a algú, i això és el que faria ara. El problema és que hauria de cometre un assassinat múltiple i convertir-me en una assassina en sèrie. No m'importaria massa tampoc.

    Ràbia i por, tot a la vegada. Les coses canvien massa ràpid per poder-les assimilar i fan mal, molt de mal. La superfície és plana, però l'interior és horriblement fosc. Atacs injustos i la justícia amb els assassins i capullos. El "cabronisme" és acceptat i avalat, i només fa mal a innocents. Sabeu que us dic? Que podeu anar tots a pendre pel cul, i que sou una colla de desgraciats. No destijo la vostra mort, seria desitjar massa. 

28 d’octubre del 2012



Canvis. Canvis constants al voltant. Realitats impossibles esdevingudes realitat. Allò que algun dia podria ser, és. Sense pensar, arriba. Dormir, somiar, patir, desitjar... és estimar. Estimar no ets tu, estimar és l'altre, tu no ets ningú, tu ets l'altre. Estigmes d'un passat que recordes, feliçment, però guardes en un calaix del record, tancat amb clau. La clau que ara obre una porta, una porta d'un nou matí. Despertar i uns ulls mirant, és tot. Tot i res més, per a què? La senzillesa és l'art que fa somiar, és l'au que vola i descobreix. Sense paraules, no vull paraules, paraules mortes. Què millor que un fet en comptes de paraules?


20 de juny del 2012

Una cançó preciosa...





Por de parlar,
de dir alguna cosa que
no et pugui agradar.
De deixar anar una altre mentida.
A la teva mida.

Por de quedar,
deixar les paraules a qualsevol calaix
per no deprimir-te
o fer-te badallar,
saber que rumies
amb aquella mirada
que no se que m`amaga

Por de dormir
i que en despertar-me 
tot hagi canviat,
sense recordar que ens fa viure plegats
com si fòssim extranys
sentint la rutina 
arrosegant-nos per dintre.

Et veig....
el sol s`amaga entre els teus, cabells
em sents...
aixeques la mirada i en, 
aquell precis instant tot es tant
plàcid i tan clar que em venen
ganes de cridar res no m`espanta.

Por de tot,
sentir aquest pànic
tan sutil i tan boig,
de no ser capaç de somriure
quan dius que m`estimes.

Por, Els Pets

6 de març del 2012

Scriptvm intvs et foris




Les hores passen
sense escriure res.
El llapis no es mou,
el cap es refreda.

Poema o prosa,
 realitat o ficció.
Lletres borroses,
significats ocults.

No hi ha llibre tant dolent
que no tingui algo bo,
ni invenció tant boja
que no tingui algo de cert.

No escric per escriure,
escric per algú
d’existència dubtosa,
que és probable que siguis tu. 




Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.

3 de febrer del 2012

La neu de la barana


I per fi s'ha fet el silenci. M'he quedat sola a casa. El fred continua entrant per les escletxes que deixen les finestres, i els calefactors s'esforcen, però jo tinc fred. És divendres i estic aquí, quan vull estar allà. He tancat els ulls per un moment i no ha sigut una bona decisió... m'he adormit, i el fred, poc a poc, ha anat desapareixent... A la Renfe hi fa molta calor, li demano al revisor que l'apagui o em porti un mojito. 2 parades i ja arribo, per fi. Tenia tantes ganes de veure't... he passat dos setmanes horribles. Fora al carrer torna a fer molt fred, però estic bé, estic contenta. Penso que et queda perfecte el tall de pèl, i et veig més prim. Jo tinc les mans gelades, però tu no. Em portes a casa, però jo estic cansada, i els ulls se'm tornen a tancar a la meitat del camí.. Ja et despertaré quan arribem, dorm. I m'agafes la mà per escalfar-me-la.... Desperto al sofà de casa tremolant del fred. Tinc les mans sota el coixí, estan calentes. Només a passat una setmana, i sembla que algú es dediqui a allargar els minuts com si fossin xiclet. 



Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar

10 de gener del 2012

Sopa al Cor


Moment del crit "Bona nit, malparits!"



Les llums s’apagaren a les 21.40h. i la gent emmudí de cop. Tot el Sant Jordi estava a les fosques i tothom esperàvem el GRAN moment en què Gerard Quintana donés la benvinguda a tots els ‘malparits’ que aquella nit ens havíem acostat al palau per veure els Sopa de Cabra. Després d’uns minuts eterns d’expectació, Quintana aparegué il·luminat dalt d’un cotxe a l’escenari, i soltà la frase que tots estàvem esperant: ‘Bona nit, Malparits!’. L’eufòria esclatà i inundà el palau Sant Jordi de crits, càntics i, perquè no dir-ho, algunes llàgrimes d’emoció. El grup gironí inicià el concert amb ‘El boig de la ciutat’, un tema on ja es preveia que el concert seria inoblidable. Gerard Quintana, després del primer tema va voler agrair a tota la gent que havíem assistit a veure’ls, i va dir: “Gràcies per ser-hi aquesta nit. I, sobretot, gràcies per ser-hi els primers!”. A aquest tema el van seguir ‘Mai trobaràs’, ‘Pell de lluna’, ‘Si et va bé’ i ‘Si et quedes amb mi’ entre d’altres. Un dels moments més emotius de la nit va ser quan els Sopa van retre a homenatge al desaparegut Joan Cardona, Niynín, amb una cançó escrita per a ell: ‘Seguirem somiant’. El grup es va decantar per una versió acústica, cantada un al costat de l’altre a la part davantera de l’escenari. El públic ens vam entregar en cor i ànima en aquest moment, i els gironins van saber tocar-nos la fibra més sensible.
L’escenografia estava cuidada fins l’últim detall. Hi havia furgonetes abandonades, simbolitzant el moment quan van deixar de tocar, l’any 1991, i ara re emprenien el grup des del mateix lloc on es va quedar aquella furgoneta atrotinada i vella amb que anaven als concerts. L’estelada també va ser una part considerable de l’escenografia, però en aquest cas la portàvem el públic. Fins i tot, un assistent en va llençar una a l’escenari i el cantant la va agafar una estona a la mà amb el puny tancat i mostrant-la en alt, abans de tornar-la a tirar al públic. Els clams independentistes no van deixar de sonar durant tot el concert, i els sopa agraïren al públic que lluitessin per una cosa que tant ens pertany, com és la llibertat.

El públic ens vam deixar la veu durant les quasi 3 hores que va durar el concert i no vam parar de corejar totes i cadascuna de les cançons que els Sopa de Cabra van cantar aquella nit, una nit que quedarà en la memòria de tots els que estàvem allí, i que vam veure com el nostre somni es feia realitat.






Continuo plorant recodant l'inici del concert...

7 de gener del 2012

L'ull de Sauron

De sobte, miro cap al cel i em fa por el que veig. 
El foc s'escampa sense control, el vent em pega bufetades a la cara amb tanta força que em ploren els ulls.
Tenc les mans gelades i tremol.
I jo em vaig fent petita a mesura que passen els segons... realment no sóc res al costat de tot el que m'envolta,

i ja m'agrada. 



Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.