"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

30 de maig del 2011

avisa'm, abans no marxis

 "merda, i si s'acaba el món, què. que no ho teníem previst i encara tenim mil coses per fer. i llavors clar. nosé, què faríem? potser fer tweets apocalítptics, donar les gràcies als nostres pares, dormir menys, que total. tindríem por i no sabríem si dir-ho. o com dir-nos les coses mai dites. les coses que volia explicar-te, pensava l'altre dia, però no m'atrevia perquè potser tu no. els plans pendents, allò d'un dia li diré alguna cosa, que no hi perdrem res. però al final callem, que aquí ningú vol perdre estabilitat i per això ens abanderem a l'anar fent. clar que si el món s'acaba, arribaran les presses. escrivim tots els mails pendents, arreglem comptes i desordenem consciències. que potser no, només són finals de capítol amb morts tirats al mar i celebracions incòmodes, però tot és estrany. jo què sé, i si s'acaba el món, què. llavors no s'hi valdrà dir demà ens pertany, la por accelerarà els desitjos i sortiran les paraules que abans frenava una por diferent. potser hi haurà abraçades i direm molta sort, per dir alguna cosa."




Aquesta entrada NO és meva. És del blog cafè i diari  , un blog que admiro realment. Vaig trobar aquesta entrada i vaig pensar: és el que fa molt de temps penso, i mai m'havia atrevit a escriure, i tampoc ho hagués pogut fer millor que ella. Per tant l'hi he agafat prestat i aquí la teniu. Realment m'encanta!


Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.

22 de maig del 2011

Somnis que es fan realitat

Avui va per un gran somni, un somni que TOTS estem fent possible!


Plaça Catalunya, 18 de Maig, a les 21.30h.

El somni d'una societat millor, lliure, participativa i feliç. Quan sóc dins la Plaça Catalunya, em dona la sensació que estic somiant, i no vull despertar-me mai. És un lloc on sóc feliç. És un lloc ple de somnis, que s'estan convertint en realitat.

8 de maig del 2011

Aigües mortes en moviment



Aquí em trobo, asseguda contemplant com l'aigua corre riu avall. Una aigua trista, sola, però que continua endavant malgrat tot. Els arbres tambalegen al seu costat sense fer-li cas. Al seu voltant, la civilització continua el seu dia a dia, sense adonar-se que aquest dia a dia acabarà destruint l'escència d'aquesta aigua.
Un lloc on la vista es fa petita per abarcar cada detall, on la ment es fa gran i on el cor s'estremeix de veure com un lloc amb tanta vida s'està morint poc a poc. Tot i així, jo no deixaré mai de visitar-te.



Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.

3 de maig del 2011

Vida entre vidres trencats


Som vida entre vidres trencats
pors entre valentes mirades
agresions entre carícies amargues
plors enmig d'alegries sobtades.

Ets somnis fets realitat
ocell amb ganes de volar
ulls clars absorbint la lluna
paraules tendres vora el foc.

Sóc un perfil desgarrat
destronat del cim més alt
divagant amb l'ànima i el jo
entre llàgrimes, fum i tabac.