"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

5 de gener del 2011

No sé tocar el violoncel!


Em trobo al bell mig de la Rambla amb un cello a la mà. Jo, un cello? Em diuen que l'he de tocar, que hi ha un concert d'aquí mitja hora i que actuo amb l'orquestra. No pot ser, jo no sé tocar el violoncel! Insisteixen en que he de tocar, que no hi ha volta enrere. Provo de tocar alguna nota, però totes em fan venir mal de cap. La Marta, que també toca el cello, em diu que pari, que això no és pot aguantar. I què vols que hi faci jo? Si ja he dit que jo no sé tocar el violoncel. La veritat és que la broma no m'agrada gens. No estic entenent res. Suposo que si no em saben donar cap explicació, hauré d'acabar tocant el cello, encara no sé com. Només falten quinze minuts per a la sortida a escena, i jo encara no m'he fet amb el "meu" instrument. No, això no pot ser, jo no puc actuar amb l'orquestra. Crido al violinista més jove del grup i li dic que el meu violoncel està trencat, que les notes no són les que han de ser. Ell em diu, i amb raó, que el cello està correctament i que si vull que les notes siguin les que han de ser només cal que posi els dits on els he de posar. Com si fos tant fàcil! Crido al clarinetista i li dic que el cello no funciona, hem diu que està correctament. Finalment, després de cirdar a tots els membres de l'orquestra, vaig cap al director. És la meva última oportunitat, li he de fer creure que el violoncel està trencat i que no puc actuar. El director agafa el "meu" instrument, el comença a tocar i de cop i volta la caixa de fusta del cello explota envoltada d'una petita bola de fum. El director em diu que tinc raó, que s'ha espatllat, i jo em quedo amb cara de pòquer. Lúltim que hem diu és que és culpa meva, que no l'he tocat bé. Però com us ho he de dir que jo NO SÉ TOCAR EL VIOLONCEL!!!

Quan volem que una cosa surti malament, encara que tingui tots els números per sortir bé, pot acabar sortint malament. Llàstima que no passi a la inversa.

Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.

1 comentari:

Oscar V ha dit...

moltes gràcies per passar!
realment el que ens agrada és queixar-nos, ja sigui pel temps o per tocar el violoncel...
bons somnis!