Les hores passen
sense escriure res.
El llapis no es mou,
el cap es refreda.
Poema o prosa,
realitat o ficció.
Lletres borroses,
significats ocults.
No hi ha llibre tant dolent
que no tingui algo bo,
ni invenció tant boja
que no tingui algo de cert.
No escric per
escriure,
escric per algú
d’existència dubtosa,
que és probable que
siguis tu.
Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.
