"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

7 de maig del 2014

Guió tancat

És allò que està a dins. On no ho sé. Es veu que volta pel fons, ben endins, amagat entre ossos i líquid pudent. És estrany dir que existeix, i no sé ni el que és, ni com es diu ni on està. Una mica absurd sí. Alguna cosa espiritual que es converteix en física. Es recargola l’estómac i saps que es real, està allí, existeix, perquè el notes. Qui hi ha a dins? M’agrada reviure mentalment i tornar a sentir. És com mirar una pel·lícula i empatitzar amb els actors, sense ser ells.



Revisc els moments, previs, desconeixedors del que esdevindria tot plegat. Aquells moments de descobriment màgic i extrem, oblidant l’exterior i fixant-me en els teus ulls plens d’aigua de mar. L’emoció del retrobament, expectant, nervis, el teu somriure ho fa tot més fàcil. Inevitable el contacte, carícia, dolor 
insensible que m’agrada.

Assaborint el teu tacte, es tanquen els ulls, mirant-se.

Després t’acaricio l’ull una i altra vegada. Aquest també és ple d’aigua de mar. És estrany tot. Allí. Mai abans. Dos. Les hores són més curtes del que voldria.

Un adéu tendre i sincer... i per sempre.





Es tanca el guió, final tancat. Guió escrit amb el temps. Cops de cap i mals de cap. Un guió genial... i dels de veritat.