"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

20 de juny del 2011

Quan la galeta cau amb la banda del cacao a dalt


Una tarde et poses a dormir per descansar la vista i el cap. A fora fa fresca i està ennuvolat. Et despertes sobresaltada pensant que has dormit 8 hores i només fa 15 minuts que ets al llit. Quan t'aixeques, a fora hi fa un sol i una calor que penses: "Vale, he estat hivernant dos dies seguits". Tens encara el cor adormit i penses que hauries d'estudiar, tot i que les ganes han agafat les claus de casa i han anat a fer un vol. Sí, sento que acaben d'agafar l'ascensor. Et prepares un bon cafè amb llet i unes galetes maria amb crema de cacao, que fan una pinta que ja notes el gust abans de provar-les. Ja ho tens tot: apunts, cafè amb llet i galetes. La sorpresa arriba quan una galeta se t'escapa de les mans i penses: "Allí on vagi a parar, serà un merder amb tot el cacao pel terra". Però et sorprèn quan la galeta cau amb la banda de cacao a dalt. Com si no hagués passat res te la tornes a posar a la boca, sense manies. Serà senyal que alguna cosa està començant a canviar?


Que la realitat no et faci perdre les ganes de somiar.

13 de juny del 2011

Cada cop li veig més sentit a aquest bloc, als somnis en general.
Exposició el cos de les pàgines (memoria de bitàcola), d'Antònia Ripoll

Sé que és típic, en sóc conscient, voler viure als nostres somnis, però és allí on hi ha el que vull, és allí on sóc jo, és allí on somric, on estimo i on m'estimen. Hem fa ràbia que el cosmos o qui cullons sigui hagi decidit que hem de viure en aquest planeta anomenat "Terra", on només hi trobem merda, guerra, por, corrupció, tristesa, pobresa. Hem fa ràbia no poder viure en el món dels somnis sempre. 

Probablement el món dels somnis és tan preciós perquè només hi vivim durant uns minuts o unes hores. Per aixo la felicitat que vivim allí és més gran que qualsevol que podem viure al nostre món diari.


Disfrutem els somnis fins que puguem, encara que estiguin plens de falses il·lusions.
Somiadora Emboirada.

6 de juny del 2011

Y todo es por el ambiente de primavera...






Nubes y mariposas.

Mariposas revoloteando entre las nubes altas pero dispersas.
-¿Qué tiempo hace en tu nube?
-Sol, ¿qué tiempo quieres que haga? Vaya preguntas.
-Pues si hija, hago unas preguntas que realmente dan asco.

Maravillas, palabras bonitas, sonrisas y suspiros.
Suspiros de deseo.
Deseos insoportables que te quitan la respiración y hacen que creas que no puedes continuar.
Las horas pasan.
Respiras y sigues viva.
Deseas, quieres, amas y callas.
Hay amores que callan y duelen.
Amores qeu desean más de lo imaginado y visible.
Amores que renuncian y lloran.
Renuncian por no perderlo todo. Ahí también esta la magia.

Y todo es por el ambiente de primavera...

5 de juny del 2011

Sempre... igual.

De vegades fem una foto o un dibuix sense pensar. El fem i punt. El fem perquè ens avorrim, o perquè ens adormim. El fem perquè estem tristos i no volem parlar amb ningú. El fem perquè sentim algo que no volem explicar a ningú.

Ens creiem que ho fem sense fixar-nos, i en realitat tenen més sentit del que ens podríem haver imaginat.