"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

28 de març de 2011

Perversos no-sexuals


Perquè no vull que s'acabin escenes com aquesta
Fotograma de la sèrie "Infidels".


Que ens està passant als catalans? És possible que ens ruboritzem per veure uns pits i un cul nu a la televisió? A n'aquestes alçades ens hem de preocupar per no esnenyar coses tant naturals com és el sexe humà (i entenent per sexe humà la part física, no em refereixo a l'acte en sí)? L'altre dia vaig sentir a la ràdio que a les sèries televisives catalanes hi ha més escenes de llit, últimament, que a qualsevol americana, i de lluny. Cal que això sigui notícia? És que els americans no follen o què? No passa res per ser realistes i mostrar en una sèries un ambient quotidià, entre el qual es troba el sexe.
Les millors sèries catalanes que ha emès tv3 aquests darrers anys, han tingut escenes de sexe magnífiques, amb una passió i un amor envejable per qualsevol. Escenes, de vegades, que et marquen profundament. I, repeteixo, només a les millors sèries.
Plantejem-nos com estem si ens preocupa veure un pit o un cul nu a la televisó i, per altra banda, ens agrada veure (i mostrar) els cadàvers al dipòsit dun hospital, víctimes d'una guerra civil.
Ja no se que collons pensar...