Sé que et veuré baixant pel carrer, amb el gos, anant a caminar. Sé que em diràs: "Ei! on vas? Vine vine, que em de parlar. Io teu dic a tu perquè sé que tu ets responsable i...", i segurament m'explicaràs alguna peça que mos falta a tocar, o em diràs que queden uns diners que s'han de pagar. Sé que enlloc de dir adéu, em cantaràs uns versos de despedida, i marxaré amb un somriure a la boca. I tu amb el gos carrer avall. Ens trobarem a la nit a casa teva, tots, i veig molt clar que arribarem amb un pastís adornat amb un 41 al damunt, i tu no t'ho creuràs. Sé que aquesta nit seràs la persona més feliç del món, i ens contaràs mil i una històries, i nosaltres et mirarem embobats.
Sé que aquesta nit, les meves llàgrimes mullaran el coixí.
Perquè el valor de l'amistat no te límits. Perquè quan t'arrenquen un amic del teu costat, una part d'ell es queda amb tu, però també una part de tu marxa amb ell.
Simplement, et porto dins, i cada dia em recordo de tu.
Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada