Avui he somiat que era Sant Jordi

Avui he somiat que era Sant Jordi.
He somiat que em despertava amb ressaca, ressaca d'una gran nit. Després de dinar amb tranquil·litat, baixava la Rambla plena de gom a gom, sola, sense hora ni destí, només mirant a costat i costat, esperant trobar alguna cosa que encara ara desconeixo. Mirava tots els llibres, llegia els títols sense entendre'n cap. No m'importaven els llibres ni els títols, només volia caminar. He somiat que trobava companyia i seguia caminant. També hem prenia un refresc per vèncer la calor. De cop i volta em trobava enmig d'un concert, amb gent especial. Era un lloc diferent, no venien llibres ni roses. Venien melodies desgarrades, que arribaven fins l'ànima, guspira estel o carícia. L'últim que he somiat és que vagava pels carrers de l'eixample buscant un lloc per sopar, en la millor companyia.
Sí, he somiat en un Sant Jordi molt especial.