Apostem?

La gran aposta de trobar-te a tu mateix. Mil i una maneres de buscar-te, deixant cadàvers al teu pas, cossos morts que paguen la teua incomprensió i el teu desconcert. L'habitació més fosca del món, sembla una cova abandonada pel temps. Fa fàstig i et sents malament. La força ha desaparegut riu avall i t'ha abandonat a la teua sort, sense sentir-te gens afortunada. Podries dir que tot és una merda sí, però res és, només tu fas que sigui. Et creus que tot és lineal i no creus en un futur fill de puta, però existeix i és un cabró. Has de saber jugar en ell, esquivar-lo i portar-lo al teu terreny. Et porta a un joc de casualitats i trobades inesperades, partides que has de jugar i decidir. Tu trobes el camí, i has de saber saltar les pedres o xutar-les, però que no et facin mal. Hi ha jocs fantàstics que t'obren nous mons i són tan temptadors que perdries de vista el camí. 
Queda't a jugar, només si ho decideixes tu. 

Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar