"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

23 d’agost del 2013

Tres puntets blancs







Al cel, a les nits, hi ha millions de puntets blancs que brillen sobre un fons negre. Lluny, assegut a la sorra, un altre punt difuminat. Desorientat, dubtòs, perdut mirant el mar. Es perdria mirant el mar, si no fos perque li fa por la seva grandesa. Acompanyat per la seva soletat, busca respostes, preguntes, busca resoldre lo impossible i entendre un caos. Per un instant, mira el cel. Es torna a perdre tal com abans ho estava mirant el mar. Va mirant aquests puntets blancs, un brilla més que un altre. N'hi ha de vermells, blaus, blancs. Ara desapareix un, ara torna. És un joc que mai s'acaba i que dura fins que un gran punt blanc il·lumina el cel i espanta a tots auqests puntets petits. El punt difuminat es fixa en dos puntets blancs molt petits, però que brillen tant que molesten, és impossible no fixar-se en ells. Són dos puntets que sempre estan allí quan el punt difuminat els necessita. Mira al cel, i apareixen els dos, sempre, seguint al difuminat allí on va. S'apaguen i s'encenen quan convé, però mai, aquests sí que mai, deixaran de brillar. 

(El poder dels Xlls)




Que la realitat no us faci perdre mai les ganes de somiar

1 comentari:

res ha dit...

puntets blancs
puntets petits
puntets difuminats
puntets brillants
cercant
més puntets
salut!