Les hores passen
sense escriure res.
El llapis no es mou,
el cap es refreda.
Poema o prosa,
realitat o ficció.
Lletres borroses,
significats ocults.
No hi ha llibre tant dolent
que no tingui algo bo,
ni invenció tant boja
que no tingui algo de cert.
No escric per
escriure,
escric per algú
d’existència dubtosa,
que és probable que
siguis tu.
Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.
2 comentaris:
Sigui que sigui aquest "algú" segur que li agrada com escrius... ;)
De tant en tant els silencis van bé i, inclús, necessaris. Però el més important és que el nostri cor encara bategui. I sobre el somiar... mira, ens podran treure moltes coses, però mai ens podran treure la capacitat i les ganes de seguir somiant!
Molt bon post! ;)
M'agraden les coses només probables, els dubtes i els versos.
Publica un comentari a l'entrada