"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

3 de febrer de 2012

La neu de la barana


I per fi s'ha fet el silenci. M'he quedat sola a casa. El fred continua entrant per les escletxes que deixen les finestres, i els calefactors s'esforcen, però jo tinc fred. És divendres i estic aquí, quan vull estar allà. He tancat els ulls per un moment i no ha sigut una bona decisió... m'he adormit, i el fred, poc a poc, ha anat desapareixent... A la Renfe hi fa molta calor, li demano al revisor que l'apagui o em porti un mojito. 2 parades i ja arribo, per fi. Tenia tantes ganes de veure't... he passat dos setmanes horribles. Fora al carrer torna a fer molt fred, però estic bé, estic contenta. Penso que et queda perfecte el tall de pèl, i et veig més prim. Jo tinc les mans gelades, però tu no. Em portes a casa, però jo estic cansada, i els ulls se'm tornen a tancar a la meitat del camí.. Ja et despertaré quan arribem, dorm. I m'agafes la mà per escalfar-me-la.... Desperto al sofà de casa tremolant del fred. Tinc les mans sota el coixí, estan calentes. Només a passat una setmana, i sembla que algú es dediqui a allargar els minuts com si fossin xiclet. 



Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar

1 comentari:

Lara ha dit...

Té allò tan bonic i tètric que té també el fred. M'agrada.