"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

10 de gener de 2012

Sopa al Cor


Moment del crit "Bona nit, malparits!"



Les llums s’apagaren a les 21.40h. i la gent emmudí de cop. Tot el Sant Jordi estava a les fosques i tothom esperàvem el GRAN moment en què Gerard Quintana donés la benvinguda a tots els ‘malparits’ que aquella nit ens havíem acostat al palau per veure els Sopa de Cabra. Després d’uns minuts eterns d’expectació, Quintana aparegué il·luminat dalt d’un cotxe a l’escenari, i soltà la frase que tots estàvem esperant: ‘Bona nit, Malparits!’. L’eufòria esclatà i inundà el palau Sant Jordi de crits, càntics i, perquè no dir-ho, algunes llàgrimes d’emoció. El grup gironí inicià el concert amb ‘El boig de la ciutat’, un tema on ja es preveia que el concert seria inoblidable. Gerard Quintana, després del primer tema va voler agrair a tota la gent que havíem assistit a veure’ls, i va dir: “Gràcies per ser-hi aquesta nit. I, sobretot, gràcies per ser-hi els primers!”. A aquest tema el van seguir ‘Mai trobaràs’, ‘Pell de lluna’, ‘Si et va bé’ i ‘Si et quedes amb mi’ entre d’altres. Un dels moments més emotius de la nit va ser quan els Sopa van retre a homenatge al desaparegut Joan Cardona, Niynín, amb una cançó escrita per a ell: ‘Seguirem somiant’. El grup es va decantar per una versió acústica, cantada un al costat de l’altre a la part davantera de l’escenari. El públic ens vam entregar en cor i ànima en aquest moment, i els gironins van saber tocar-nos la fibra més sensible.
L’escenografia estava cuidada fins l’últim detall. Hi havia furgonetes abandonades, simbolitzant el moment quan van deixar de tocar, l’any 1991, i ara re emprenien el grup des del mateix lloc on es va quedar aquella furgoneta atrotinada i vella amb que anaven als concerts. L’estelada també va ser una part considerable de l’escenografia, però en aquest cas la portàvem el públic. Fins i tot, un assistent en va llençar una a l’escenari i el cantant la va agafar una estona a la mà amb el puny tancat i mostrant-la en alt, abans de tornar-la a tirar al públic. Els clams independentistes no van deixar de sonar durant tot el concert, i els sopa agraïren al públic que lluitessin per una cosa que tant ens pertany, com és la llibertat.

El públic ens vam deixar la veu durant les quasi 3 hores que va durar el concert i no vam parar de corejar totes i cadascuna de les cançons que els Sopa de Cabra van cantar aquella nit, una nit que quedarà en la memòria de tots els que estàvem allí, i que vam veure com el nostre somni es feia realitat.






Continuo plorant recodant l'inici del concert...