"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

4 de juliol de 2011

Mai no és massa tard per tornar a començar



El cos està cansat per no haver dormit la nit anterior. El peu està adolorit de trepitjar l'accelerador. El cor està content i s'obre quan arribem al paradís. Aire fresc envoltat d'arbres, una posta de sol envoltada de rosada, unes vistes engrandides per les altures. Quant cau la nit, la lluna no hi és, i al seu lloc floreixen com bolets milions d'estrelles blanques, rojes i blaves. Quant la mirada es creua amb aquesta meravella de l'univers, la meva boca emmudeix i el meu alè s'asseca. Mai havia vist el cel com el veig ara, mai abans havia vist tantes estrelles i, fins i tot, s'intueix el rastre difuminat d'una galàxia. En tot això, ens abracem, apaguem les llums i cantem Camins, mentre alguna llàgrima surt per veure el cel il·luminat.
"Mai no és massa tard per tornar a començar, pren la direcció del teu cor"



Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.

2 comentaris:

Anna ha dit...

tu i la prosa poètica. M'agrada molt somiadora.

Judit ha dit...

La realitat no pot amb els somnis!