"merda, i si s'acaba el món, què. que no ho teníem previst i encara tenim mil coses per fer. i llavors clar. nosé, què faríem? potser fer tweets apocalítptics, donar les gràcies als nostres pares, dormir menys, que total. tindríem por i no sabríem si dir-ho. o com dir-nos les coses mai dites. les coses que volia explicar-te, pensava l'altre dia, però no m'atrevia perquè potser tu no. els plans pendents, allò d'un dia li diré alguna cosa, que no hi perdrem res. però al final callem, que aquí ningú vol perdre estabilitat i per això ens abanderem a l'anar fent. clar que si el món s'acaba, arribaran les presses. escrivim tots els mails pendents, arreglem comptes i desordenem consciències. que potser no, només són finals de capítol amb morts tirats al mar i celebracions incòmodes, però tot és estrany. jo què sé, i si s'acaba el món, què. llavors no s'hi valdrà dir demà ens pertany, la por accelerarà els desitjos i sortiran les paraules que abans frenava una por diferent. potser hi haurà abraçades i direm molta sort, per dir alguna cosa."
Aquesta entrada NO és meva. És del blog cafè i diari , un blog que admiro realment. Vaig trobar aquesta entrada i vaig pensar: és el que fa molt de temps penso, i mai m'havia atrevit a escriure, i tampoc ho hagués pogut fer millor que ella. Per tant l'hi he agafat prestat i aquí la teniu. Realment m'encanta!
Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar.
1 comentari:
a mi també m'encanta. comencem a viure de veritat joder
Publica un comentari a l'entrada