"La filosofia sembla que es dedique només a la veritat, però potser diu tan sols fantasies. I la literatura sembla que es dedique només a fantasies, però potser diu la veritat", Antonio Tabuchi.

13 de juny de 2011

Cada cop li veig més sentit a aquest bloc, als somnis en general.
Exposició el cos de les pàgines (memoria de bitàcola), d'Antònia Ripoll

Sé que és típic, en sóc conscient, voler viure als nostres somnis, però és allí on hi ha el que vull, és allí on sóc jo, és allí on somric, on estimo i on m'estimen. Hem fa ràbia que el cosmos o qui cullons sigui hagi decidit que hem de viure en aquest planeta anomenat "Terra", on només hi trobem merda, guerra, por, corrupció, tristesa, pobresa. Hem fa ràbia no poder viure en el món dels somnis sempre. 

Probablement el món dels somnis és tan preciós perquè només hi vivim durant uns minuts o unes hores. Per aixo la felicitat que vivim allí és més gran que qualsevol que podem viure al nostre món diari.


Disfrutem els somnis fins que puguem, encara que estiguin plens de falses il·lusions.
Somiadora Emboirada.

4 comentaris:

Lara ha dit...

En el món hi ha coses horribles, però també de absolutament meravelloses. I els somnis són fantàstics, però s'alimenten del que passa quan estem desperts. És veritat que en el món "real" és més difícil o poc freqüent trobar un moment màgic de felicitat, però quan el vius és molt més poderós i intens que en cap somni.

Anna ha dit...

M'agrada la paraula cosmos.

No m'agrada el concepte falses il·lusions. Qui diu que el que passa al món dels somnis és fals? tu mateixa dius que és un món on vivim durant unes poques hores, però en aquell pla tot el que passa és real, sí o no? Que no es pugui traslladar al que anomenem realitat és una altra cosa.

Maria ha dit...

"Probablement el món dels somnis és tan preciós perquè només hi vivim durant uns minuts o unes hores."
Y totalmente de acuerdo con los dos comentarios anteriores...
los sueños son, la vida es, de manera diferente, sí, pero forman parte de ti y eso es maravilloso. Cuando una cosa se funde con la otra ya es la hostia, y seguro, pero segurísimo, que alguna vez te pasó o te pasará

Barcelona m'enamora ha dit...

En la línia del que ha dit la Lara, els somnis els tenim per fer-los realitat. A mi també m'agrada molt somniar, però la vida sempre m'ha desmostrat que la felicitat real és molt molt superior a la il·lusòria. Perquè em sembla que moltes vegades això de dir "somniar despert ja està bé" és una manera d'autoenganyar-se per no ser valents i lluitar per fer-los realitat.