Vells fantasmes del passat

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuHwR4-Rcx1OE1XBlwMdv2dC0kKz1Sc1R_ftFIOTp4v-DT3QKVa6e4Kc2sjTejsaPPO8PGWwsixcbUavc2pf8vwOetlZZOA0lrFBGSPQ03l1MM1XvRfWr7TpPea70WrTWcMO7WtTW08Qk/s1600/noche.jpg

Bufades de vent fred,

que t'acaronen cada racó de la pell

escalfant sensacions imaginàries.

Sensacions passades i ara presents,

ganes i desitjos morts de ràbia

i melancolia.

Cremor d'estómac, incendis inexistents

riures sufocats en llàgrimes perdudes

que no entenen aquests miratges.

Miratges recussitats de les cendres,

que no saben si sí o si no,

però saben.

Il·lusions admirant una imatge,

una història, una aventura, un plaer

que res té de real, que res té d'innocent.

Innocència que ja s'ha perdut

sospirant una vegada rere l'altra,

sense que el record pugui borrar les idees.

Que la realitat no us faci perdre les ganes de somiar