Canvis. Canvis constants al
voltant. Realitats impossibles esdevingudes realitat. Allò que algun dia podria
ser, és. Sense pensar, arriba. Dormir, somiar, patir, desitjar... és estimar.
Estimar no ets tu, estimar és l'altre, tu no ets ningú, tu ets l'altre.
Estigmes d'un passat que recordes, feliçment, però guardes en un calaix del
record, tancat amb clau. La clau que ara obre una porta, una porta d'un nou
matí. Despertar i uns ulls mirant, és tot. Tot i res més, per a què? La
senzillesa és l'art que fa somiar, és l'au que vola i descobreix. Sense
paraules, no vull paraules, paraules mortes. Què millor que un fet en comptes de
paraules?