 |
| Moment del crit "Bona nit, malparits!" |
Les llums s’apagaren a les 21.40h. i la gent
emmudí de cop. Tot el Sant Jordi estava a les fosques i tothom esperàvem el
GRAN moment en què Gerard Quintana donés la benvinguda a tots els ‘malparits’
que aquella nit ens havíem acostat al palau per veure els Sopa de Cabra.
Després d’uns minuts eterns d’expectació, Quintana aparegué il·luminat dalt
d’un cotxe a l’escenari, i soltà la frase que tots estàvem esperant: ‘Bona nit,
Malparits!’. L’eufòria esclatà i inundà el palau Sant Jordi de crits, càntics
i, perquè no dir-ho, algunes llàgrimes d’emoció. El grup gironí inicià el
concert amb ‘El boig de la ciutat’, un tema on ja es preveia que el concert
seria inoblidable. Gerard Quintana, després del primer tema va voler agrair a
tota la gent que havíem assistit a veure’ls, i va dir: “Gràcies per ser-hi
aquesta nit. I, sobretot, gràcies per ser-hi els primers!”. A aquest tema el
van seguir ‘Mai trobaràs’, ‘Pell de lluna’, ‘Si et va bé’ i ‘Si et quedes amb
mi’ entre d’altres. Un dels moments més emotius de la nit va ser quan els Sopa
van retre a homenatge al desaparegut Joan Cardona, Niynín, amb una cançó
escrita per a ell: ‘Seguirem somiant’. El grup es va decantar per una versió
acústica, cantada un al costat de l’altre a la part davantera de l’escenari. El
públic ens vam entregar en cor i ànima en aquest moment, i els gironins van
saber tocar-nos la fibra més sensible.
L’escenografia estava cuidada fins l’últim
detall. Hi havia furgonetes abandonades, simbolitzant el moment quan van deixar
de tocar, l’any 1991, i ara re emprenien el grup des del mateix lloc on es va
quedar aquella furgoneta atrotinada i vella amb que anaven als concerts. L’estelada
també va ser una part considerable de l’escenografia, però en aquest cas la
portàvem el públic. Fins i tot, un assistent en va llençar una a l’escenari i
el cantant la va agafar una estona a la mà amb el puny tancat i mostrant-la en
alt, abans de tornar-la a tirar al públic. Els clams independentistes no van
deixar de sonar durant tot el concert, i els sopa agraïren al públic que
lluitessin per una cosa que tant ens pertany, com és la llibertat.
El públic ens vam deixar la veu durant les quasi 3
hores que va durar el concert i no vam parar de corejar totes i cadascuna de
les cançons que els Sopa de Cabra van cantar aquella nit, una nit que quedarà
en la memòria de tots els que estàvem allí, i que vam veure com el nostre somni
es feia realitat.
Continuo plorant recodant l'inici del concert...
